4 Poemes del llibre Magrana | Romã | 4 Poemas do livro Magrana | Romã |
JOAN NAVARRO | v. paulics |
Selo Demônio Negro
*lançamento em abril*
Pere Salinas
CABRIOLES DE DAUS Arde lo que ha ardido. José Ángel Valente a F. P. El salt dels cavalls salvatges al ras de la nit. Les cabrioles dels daus pels aires. Un trencaglaç avança lentament entre el gel. L’esclat d’un llamp i el blau brillant que em mira. Geografies inexplorades. Turons sedosos. Boscos minerals. La balma on habita l’alè. Una mar de tendresa. Les planures suaus de la teua pell. El dolç avenc on l’ull humà no arriba. Sabor de selva. Oasi ocult. Peix daurat que salta el rierol i embadaleix els salzes. Copa d’amor al moll de la nit i al diamant de l’alba. És el destí l’atzar? El teu somriure sembla el primer somriure sobre la terra, el clar espurneig de les estrelles, el verd humit dels camps d’arròs a l’inici de l’estiu. Amb una ullada fas girar el cercle infinit, la roda del temps, el vaixell que transporta els quatre punts cardinals, el foc que il·lumina i no crema. Sense tu no creixeria la mimosa de flors daurades. I si ara et gires, és ara quan m’arriba l’enyor. | |
[CABRIOLAS DE DADOS Arde lo que ha ardido. José Ángel Valente para F. P. O salto dos cavalos selvagens ao relento da noite. As cabriolas dos dados pelos ares. Um quebra-gelo avança lentamente entre o gelo. O estalo de um raio e o azul brilhante que me olha. Geografias inexploradas. Colinas sedosas. Bosques minerais. A lapa onde habita o alento. Um mar de ternura. As planuras suaves da tua pele. A doce caverna onde o olho humano não chega. Sabor de selva. Oásis oculto. Peixe dourado que salta o riacho e extasia os salgueiros. Taça de amor no âmago da noite e no diamante da alba. É o destino o acaso? O teu sorriso parece o primeiro sorriso sobre a terra, o claro cintilar das estrelas, o verde úmido dos campos de arroz no início do verão. Com um olhar fazes girar o círculo infinito, a roda do tempo, o barco que transporta os quatro pontos cardeais, o fogo que ilumina e não arde. Sem ti não cresceria a mimosa de flores douradas. E se agora te giras, é agora quando me vem a saudade. | |
Pere Salinas
MEMÒRIA DE PEIX Ein Fischlein blitzt vorüber und verblaßt. Georg Trakl a H. Rutberg Tindre la memòria d’un peix, breu llampec del passat, capbussó d’ànec dins les aigües verdes on dormiten les hores viscudes. ¿Què se n’ha fet del dolç temps de l’amor? ¿Hauríem sentit aquest temps? ¿I de les llàgrimes per l’absència? ¿Sabríem de la solitud? Arxius de gel. Memòria breu com la carrera d’un ratolí travessant el camí del jardí, com l’encontre furtiu dels cossos entre els arbres, com el trajecte d’un aglà en caure a terra des de l’alta branca. Breu com la flama que crema rostolls en terra erma. Desig de tindre memòria de peix, de carpa dels fangars, de llambrígol de vora mar. Mínima vida animal. Memòria fugissera com l’ombra d’un tren, sense tren ni ombra. Un ara perpetu. Aire d’oblit. Plata gastada. Oblidar-ho tot i escoltar com dringa la volta del cel foradada d’estels i l’anell del planeta. Oblidar-ho tot i contemplar com respira l’eruga i l’orquídia, com plora el bedoll quan arriba l’estiu. | |
[MEMÓRIA DE PEIXE Ein Fischlein blitzt vorüber und verblaßt. Georg Trakl para H. Rutberg Ter a memória de um peixe, breve lampejo do passado, mergulho de pato nas águas verdes onde dormitam as horas vividas. O que foi feito do doce tempo do amor? Teríamos sentido este tempo? E das lágrimas pela ausência? Saberíamos da solidão? Arquivos de gelo. Memória breve como a carreira de um camundongo atravessando o caminho do jardim, como o encontro furtivo dos corpos entre as árvores, como o trajeto de uma bolota ao cair no chão desde o alto galho. Breve como a chama que queima restolhos na terra erma. Desejo de ter memória de peixe, de carpa dos lamaçais, de minhoca de beira-mar. Mínima vida animal. Memória fugidia como a sombra de um trem, sem trem nem sombra. Um agora perpétuo. Ar de esquecimento. Prata gasta. Esquecer tudo e escutar como tilinta a abóbada do céu furada de estrelas e o anel do planeta. Esquecer tudo e contemplar como respira a lagarta e a orquídea, como chora a bétula quando chega o verão. | |
Pere Salinas
TRÀNSIT Súbeme a la claridad. Juan Sánchez Peláez a Amparo Salvador L’instant. El just moment de l’abandó. L’alba blanca. La tija trencada. La fletxa de plata que travessa els núvols, brisa dels satèl·lits. L’inici de l’altre viatge. L’hora en què s’obren els cercles i cauen les espores i tot s’omple de llum. | |
[TRÂNSITO Súbeme a la claridad. Juan Sánchez Peláez para Amparo Salvador O instante. O justo momento do abandono. A alba branca. O caule quebrado. A flecha de prata que atravessa as nuvens, brisa dos satélites. O início da outra viagem. A hora em que se abrem os círculos e caem os esporos e tudo se enche de luz. | |
Pere Salinas
LA LLUM she slices a light. Derek Walcott a Joan Brossa Mireu la llum, contempleu com es dissol entre les fulles dels arbres, entre les petjades invisibles que el llangardaix deixa damunt la superfície de les roques, entre el pa de granotes que sura sobre les aigües putrefactes, entre les runes abandonades del castell... Els camells que travessen el desert coneixen tots i cada un dels instants de la llum, totes i cada una de les ombres de les dunes, els senyals esborrats de totes les caravanes, la línia aparentment immòbil de l'horitzó, les taques diminutes que puntegen el cel quan el sol esdevé una esfera blanca. Les fàbriques de la llum, protegides per altes tanques, bateguen dins del moll de la nit. Uns guaites les vigilen amb armes sofisticades. Científics de bata verdosa observen amb cura un gra de llum dins d'una capsa. És com un diamant. I brilla. Mil ànimes transparents li donen vida. Aquest granís de llum irisa tots els colors, i se'ls menja. Sang diàfana del drac en captivitat. Imperi del no-res que crea les aparences. Màscara que envela l'ésser de les coses. Estafa de la percepció. Regne de la infinita claror. Pàtria del talp. La llum. | |
[A LUZ she slices a light. Derek Walcott para Joan Brossa Olhem a luz, contemplem como se dissolve entre as folhas das árvores, entre as pegadas invisíveis que o lagarto deixa sobre a superfície das rochas, entre a lentilha de água que boia sobre as águas putrefatas, entre as ruínas abandonadas do castelo... Os camelos que atravessam o deserto conhecem todos e cada um dos instantes da luz, todas e cada uma das sombras das dunas, os sinais apagados de todas as caravanas, a linha aparentemente imóvel do horizonte, as manchas diminutas que ponteiam o céu quando o sol se torna uma esfera branca. As fábricas da luz, protegidas por altas cercas, palpitam no âmago da noite. Umas sentinelas vigiam-nas com armas sofisticadas. Cientistas de bata esverdeada observam com atenção um grão de luz dentro de uma caixa. É como um diamante. E brilha. Mil almas transparentes lhe dão vida. Este grânulo de luz irisa todas as cores, e as come. Sangue diáfano do dragão em cativeiro. Império do nada que cria as aparências. Máscara que vela o ser das coisas. Fraude da percepção. Reino da infinita claridade. Pátria da toupeira. A luz. | |
 Joan Navarro (Oliva, País Valenciano, Espanha, 1951) é poeta, narrador e tradutor. Autor, entre outros, dos livros de poesia em catalão Magrana, 2004. A deslloc 2010. BWV 988, Dulcinéia Catadora, S.P., 2013. El plom de l’ham, 2014. Magrana | Maçã, Selo Demônio Negro, tradução de v. paulics, em prelo. Atlas(Correspondência 2005-2007), tradução de Fábio Aristimunho, Lume editor, em prelo. E com o pintor P. Salinas: Atlas(Correspondència 2005-2007), 2008, Grafies·Incisions, 2010 e O: Llibre d’hores, 2014. Em 2015 publicou Llum Cinabri | Calma tectònicaem parceria com L. Zemborain e P. Salinas. É autor do romance Drumcondra, 1991. Traduziu para o catalão, entre outros, Amado mio de P. P. Pasolini; os poetas brasileiros O. Fontela, Esfera. Una antologia (2010); M. Colares, Margeando o caos / Vorejant el caos, Confraria do Vento, 2013, e A. Moura, Després del diluvi i altres poemes, 2013; e, com O. Monsonís, Ossos de sípia, de E. Montale, 1988. Traduziu para o espanhol os livros da poetisa paulista E. Andrade Buzzo Noticias de ninguna parte (México, 2009), Canción retráctil (México, 2010) e Variado som (São Paulo, 2012). É editor da revista digital sèrieAlfa. art i literatura. Foto: Beppe Fiorelli. |
 v. paulics (SP, 1967) é poeta e tradutora. Publicou “cães da memória” (2002), editora com-arte. |